Aquest será el meu hashtag
des d’avui i fins la celebració del proper Sónar. M’agradaria que algú d’un
medi tradicional (en paper rem refereixo) tingués el coratge de publicar-me la
prèvia ja que crec que mereix molt la pena. Aquí estic pel que faci falta.
Sóc membre actiu de la
comunitat Sónar des que es feia al Pavelló de la Mar Bella. Encara vivía a Puigcerdà
quan ja era visitant anual del festival que Enric Palau (client de Discos
Castelló) i Ricard Robles van concebre fa tants anys ja.
Parlar del Sónar és com
explicar que significa la electrónica a casa nostra vista des d’un prisma
universal però mai oblidant les aportacions locals. Algú que no sap de música
electrónica o que, fins i tot, es considera detractor pot visitar les
instal.lacions d’aquesta trovada i entendre moltes coses i moltes aportacions
de grups com Chemical Brothers. Aquest dos individus van apropar la electrónica
a la massa amb els seus hits atemporals. Jo mateix als noranta era un gran
amant del grunge i no em treies d’anar a tots els concerts de metal que es
feien al Zeleste (ara Razzmatazz).
El que ha fet la
tecnología per a nosaltres es podría equiparar al que ha aconseguit la
introducció de la electrónica al món de la música. La existencia a Barcelona del
Sónar ha aportat un punt internacional i un savoir faire que, ara un cope
establert, és lloc de trovada per als amants d’allò arriscat i innovador, el
Mobile World Congress dels éssers humans que es mouen per les emocions, els
tekkies que volen saber quin és la nova app que canviarà el mercat o tot allò
que moltes vegades, malauradament, no surt als mitjans majoritaris però que molts
de nosaltes volen conèixer i/o experimentar.
No Sónar No Fun No Summer
No Music No Life
No comments:
Post a Comment
Tu opinión es importante